lunes, 24 de mayo de 2021

La Llei Trans serà

Intervenció que vaig fer en la Jornada de les Lleis Trans organitzada per la sectorial de dones i la sectorial LGTBI de Compromís. 

En primer lloc volia posar en valor este espai de debat que s’ha generat entre la sectorial de dones i la sectorial LGTBI, dos sectorials que convergeixen en moltes acciones i lluites i que poden avançar en la generació de sinergies per continuar treballant en la construcció d’una societat més igualitària, lliure i respectuosa amb la seua diversitat.

 

El moviment LGTBI s’ha caracteritztat especialment per la seua coherència i serenitat en les seues revindicacions, articulant els nostres discursos de manera coordinada mitjançant la interlocució de la FELGTB i les seues associacions en cadascú del seu territori. Sense victimismes i amb orgull.

 

Cada pas que hem donat, cada llei que hem aconseguit, han suposat avanços en la consecució dels nostres drets i la nostra igualtat, però sobre tot ens han atorgat dignitat en la nostra condició de ciutadans i ciutadanes. Cada llei ha sigut una injecció d’autoestima que ha donat felicitat i llibertat a persones amb noms i cognoms. Perquè la nostra lluita és una lluita de persones.

 

Però este camí no ho hem fet a soles, històricament hem anat de la mà del moviment feminista, lluites instrinsecament relacionades amb un enemic comú, el patriarcat. Una alliança transformadora que els sectors més reaccionaris i conservadors han tractat i tracten trencar.

 

En 2005 es va aprovar el matrimoni igualitari i en 2007  la llei reguladora de la rectificació registral, la llei trans del moment. Dues lleis que van posar a l’estat espanyol a l’avantguarda dels drets humans al món i que van generar reaccions, especialment del PP i la jerarquía de l’església católica, que anunciaven catastrofiques conseqüencies per a la societat. Evidentment res de tots aquells vaticinis han ocurrit. Per primera volta en la història eixia l’esglesia a una manifestació, i ho va fer al costat del PP per oposar-se a la nostra igualtat.

 

Aquell moment va suposar un punt d’inflexió en el moviment LGTBI que va obrir una nova etapa en l’articulació dels nostres drets. El següent pas era l’aprovació de lleis que ens protegiren. Per eixa raó, des de llavors reclamem la Llei d’igualtat LGTBI i la Llei Trans, perquè la despatologització de la transsexualitat així com l’autodeterminació de gènere són principis bàsics per a la dignitat de les persones trans. Així ho va determinar la Comissió Europea en 2015 que va recomanar als estats membres a la regulació de l’autodeterminació de gènere, una qüestió resolta ja per 8 paisos europeus.

 

En Compromís així ho arreplegàrem als nostres programes electorals i hem fet els deures. Des de la Direcció General de Igualtat en la Diversitat de la Conselleria d’Igualtat I Poltiques inclusives s’han impulsat ambdues lleis posant al País Valencià a l’avantguarda dels drets de les persones LGTBI. Lleis  aprovades amb el PSPV, entre altres, que van ser producte d’un procés de diáleg amb totes les associacions del nostre territori. És el que falta ara. Espais de debat i diàleg.

 

I no va ser casualitat que primer s’aprovara la LLei trans, va ser una petició de les associacions, perquè les persones trans representen el col·lectiu de persones més vulnerables, discriminat i estigmatizat, no sols de la población LGTBI, m’atreveria a dir que inclós de la societat. Era un deute amb les persones trans que, malgrat ser sempre les que han encapçalat la nostra lluita com Stonewall o la primera manifestació a l’estat espanyol en Barna, sempre han anat les últimes en l’aprovació de les lleis.  

 

Som moltes les CCAA que han aprovat lleis en este sentit, però cal que s’aproven lleis d’àmbit estatal perquè és injust que en funció d’on tens la teua residència tingues uns drets, altres o directament no tingues.

 

Eixa és la raó per la que la FELGTB i les seues associacions han posat el focus de les seues reivindicacions en la reclamació d’estes lleis. Lleis que no son de cap partit, son lleis de les associacions, lleis de les persones trans.

 

Malauradament, la tramitació d’estes lleis, especialment la de la llei trans està generant un debat que atenta directament contra el dret de les persones trans a ser qui són. I cap persona te dret a dir-li a altra a qui ha d’estimar, amb qui pot follar o qui és. Eixa és la clau per entendre la llei trans. Els drets humans, els drets de qualsevol ciutadà o ciutadana, mai són una pèrdua de privilegis per a la resta ni una amenaça.

 

L’última proposta que es va presentar fa uns dies, entre altres per Compromís, és la quarta en els últims quatres anys. La primera va ser presentada pel PSOE en 2017, una reforma de la llei del 2007 que també permetia el canvi de sexe registral sense requisits a partir dels 16 anys i que inclós va pasar per la Comissió de Justícia. En 2018 Unides Podem va registrar una proposició de llei, també articulada al voltant de l’autodeterminació de gènere. Ambdues van decaure al dissoldre’s la legislatura. En febrer, el Ministeri d’Igualtat va fer públic l’esborrany de la llei trans en compliment de l’acord de coalició, un text molt similar al que va presentar el PSOE al 2017 i que no ha sigut aprovat en Consell de Ministres. La proposició de llei registrada fa uns dies no ha recabat el recoltzament necessari per ser admesa a tràmit. Totes les propostes tenen en comú el principi d’autodeterminació de gènere. I  mentre, les persones trans esperant.

 

Les persones trans no són quotes, ni teories, ni moneda de canvi en una lluita política que els ha clavat en mig baix un missatge de por que alguns sectors han assumit sense cap empatía, solidaritat ni sororitat. Les persones trans tenen noms i congnoms, com Carla, Guillem, Alec, Kristal, Daniela, o altres que ja no estan entre nosaltres com Melu, Lyssa que va ser apallisada en Alacant fins a la mort, o Alan, Ekai, Lucas o Thalia, joves trans que es van suicidar. La transfòbia mata.

 

Com va dir recentment la comissària europea d'Igualtat, Helena Dalli, “el principi d'autodeterminació és l'única forma que els drets de les persones trans siguen respectats”.